Dia Mundial del Teatre 2022
Arxiu de la categoria: Dia Mundial del Teatre
Dia Mundial del Teatre 2021
MISSATGE INTERNACIONAL DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2021
Ha estat un temps molt difícil per a la representació en viu i molts artistes, tècnics, artesans i dones han lluitat per una professió que ja està marcada per la inseguretat.
Potser aquesta inseguretat sempre present els ha fet més capaços de sobreviure aquesta pandèmia amb enginy i coratge.
La seva imaginació s’ha traduït, en aquestes noves circumstàncies, en maneres creatives, entretingudes i commovedores de comunicar, gràcies en gran mesura a Internet, per descomptat.
Els éssers humans s’han explicat històries des que habiten al planeta. La meravellosa cultura del teatre viurà sempre que estiguem aquí.
L’afany creatiu d’escriptors, dissenyadors, ballarins, cantants, actors, músics, directors mai no serà sufocada i en un futur immediat florirà de nou amb una energia renovada i una nova comprensió del món que tots compartim.
No puc esperar!
MISSATGE INTERNACIONAL DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE, escrit per Helen Mirren, www.world-theatre-day.org.
PER UN TEATRE INTEGRADOR A CATALUNYA
Reivindicant l’esperit del “Teatre Independent”, també, per als grups amateurs
Tot i que som en plena afecció de la Covid 19 i amb dificultats per reprendre tant la nostra activitat teatral com la d’espectadors, som aquí per declarar el nostre amor incondicional al teatre i la voluntat de millorar.
Si bé el teatre representat per grups professionals té l’objectiu d’oferir cultura i entreteniment als espectadors amb l’esperança que també pugui ser per a ells una manera de guanyar-se la vida, no és el mateix pel que fa al teatre representat per grups amateurs, on el principal objectiu és cobrir de manera lúdica i desinteressada la necessitat de relació en col·lectius més o menys reduïts d’una comunitat. Això comporta cohesió, esbarjo i convivència durant un temps limitat amb la recompensa de la representació final i la “retribució” amb aplaudiments per part del públic, que, habitualment, sol formar part de la mateixa comunitat. No cal dir que aquest procés suposa, a més, enriquiment cultural tant pel grup com per a l’espectador.
Aquesta activitat popular està molt arrelada a Catalunya, d’on en coneixem l’existència des del segle IX-X quan es representaven en les esglésies drames semi-litúrgics, que dramatitzaven la litúrgia de grans festivitats religioses. Avui dia, encara es conserva la representació de “Pastorets” durant les festes
nadalenques i la “Passió i Resurrecció de Crist” per Pasqua. Cap al segle XVIIIXIX, el teatre es va desvincular dels oficis divins i va passar a representar-se en escenaris construïts expressament, moltes vegades amb l’auspici de gremis laborals o centres parroquials o societats sòcio-culturals entre les qui hi ha destacat els ateneus. Tots ells han afavorit la proliferació de grups amateurs arreu de Catalunya que han hagut de lluitar i resistir davant l’escassedat de recursos i, malgrat tot, han estat capaços de contribuir a preservar la llengua quan se n’imposava una altra i, han aconseguit mantenir viva la flama del teatre en benefici dels espectadors i de molts actors i actrius, que hi han trobat l’escola per emprendre el camí cap a un horitzó més professional.
Vet aquí, doncs, una mena de simbiosi en la qual conviuen a Catalunya el teatre representat per grups amateurs i el dels professionals. En aquest sentit, cal destacar que durant la dècada dels 70 del segle passat, van sorgir diferents grups amateurs amb nous components, alguns dels quals s’havien format a l’Institut del Teatre i que després, fins i tot, es van professionalitzar. Formaven part d’un moviment anomenat “teatre independent”, que naixia, al marge de les institucions i dels altres grups amateurs, amb l’objectiu de proposar una renovació formal i tècnica a través de la recerca teatral, plantejant nous reptes i disposant de total llibertat per a la creació dels seus espectacles. Eren responsables dels seus productes i de la seva projecció social. Els motivava la possibilitat de modificar el rol que el teatre tenia a la societat del moment i es plantejaven poder arribar a totes les comarques i pobles amb les seves propostes. Però malauradament, aquests grups van anar desapareixent de mica en mica poc abans dels anys 90 i, de retruc, la recerca teatral se’n va ressentir. Justament aquest, podria ser l’impuls d’un nou repte per als grups amateurs que, bo i mantenint el seu entusiasme i capacitat logística, de la mà dels grups professionals podrien contribuir, també, a recuperar i tornar a endegar un procés d’innovació i creació teatral.
Però per això, haurien de ser capaços de provar nous llenguatges, utilitzar noves tecnologies, arriscar, desfermar la imaginació i transgredir si cal, alhora que ambicionar una projecció sociocultural dels seus espectacles i no limitar-se només a aconseguir l’autosatisfacció. Això no té perquè anar en detriment de continuar portant a escena obres d’èxit reconegut amb textos i formats tradicionals, divertits o convencionals, sempre amb l’exigència d’aconseguir màxima qualitat.
D’altra banda, el públic fidel i incondicional d’aquests grups amateurs, també hauria de fer valer la seva crítica, i participar del possible procés d’innovació, tot alliberant-se de prejudicis i estant obert a noves propostes. Segur que aquest exercici revertiria en benefici del propi grup, dels espectadors i del teatre en general.
Esperem poder reprendre el nostre teatre ben aviat i retrobar-nos amb l’imprescindible públic!. Visca la faràndula!
PER UN TEATRE INTEGRADOR A CATALUNYA (Missatge del DMT de la Federació de Grups de Teatre Amateurs de Catalunya), escrit per Jordi Almirall www.teatreamateur.cat
Dia Mundial del Teatre 2020
REFLEXIONS A L’ENTORN DEL TEATRE
Reivindicant l’esperit del “Teatre Independent”, també, pels grups amateurs (Missatge del DMT de la Federació de Grups de Teatre Amateurs de Catalunya www.teatreamateur.cat)
Sempre que es tracta de determinar els orígens del teatre, s’assenyala indefectiblement Grècia com el seu bressol i els romans com els seus successors immediats. De fet, ben a prop, encara en guardem construccions a Tarragona, Sagunt i Alcúdia, on ens consta que s’hi representaven obres de teatre profanes, a càrrec d’actors, que tot i desconèixer si rebien compensació econòmica, sabem que estaven molt ben considerats i eren distingits i respectats a les ciutats on vivien, que és una altra manera d’estar professionalitzats. Però si bé aquesta professionalització ha estat imprescindible per millorar en tots els aspectes teatrals i universalitzar-los, cal remarcar la influència i la gran tasca que han desenvolupat els grups amateurs al llarg de la història.
Des dels seus orígens, el teatre representat per grups amateurs ha estat un mitjà per cobrir la necessitat de relació en col·lectius més o menys reduïts d’una comunitat. Practicar-lo, ha comportat cohesió, esbarjo i convivència durant un temps limitat amb la recompensa de la representació final i la “retribució” amb aplaudiments per part del públic, que, a més, sol formar part de la mateixa societat. A banda, durant aquest procés, els integrants del grup s’enriqueixen culturalment i els permet transmetre el que han aprés al públic i a la comunitat corresponent.
Aquesta disciplina a Catalunya, pel que sabem, es remunta als segles IX- X quan es representaven drames semi-litúrgics o misteris, que dramatitzaven la litúrgia de grans festivitats en l’anomenat teatre hagiogràfic. S’organitzava a partir de comunitats religioses, associacions parroquials o municipals o confraries gremials sota l’advocació dels sants, i es representaven en les esglésies. Avui dia, encara es pot veure anualment el “Misteri d’Elx”, al País Valencià, i a Catalunya, també es conserva la representació de “Pastorets” durant les festes nadalenques, així com la de la “Passió i Resurrecció de Crist” per Pasqua. Fou cap el segle XVIII-XIX que el teatre es va desvincular dels oficis divins i passà a representar-se en teatres construïts expressament, moltes vegades amb l’auspici de gremis laborals o societats civils com els Ateneus, tot afavorint la proliferació de grups amateurs arreu de Catalunya. Aquests han hagut de lluitar i persistir, contra l’escassedat de recursos i, malgrat tot, han estat capaços de contribuir a preservar la llengua quan se n’imposava una altra i, en definitiva, han mantingut viva la flama del teatre en benefici dels espectadors i de molts professionals que hi han trobat l’escola per emprendre el camí cap a un horitzó més professional.
Vet aquí, doncs, una mena de simbiosi en la qual conviuen a Catalunya el teatre representat per grups amateurs i el dels professionals. En aquest sentit, cal destacar que durant la dècada dels 70 del segle passat, van sorgir diferents grups amateurs de teatre amb nous components, alguns dels quals s’havien format a l’Institut del Teatre i que després, fins i tot, es van professionalitzar. Formaven part d’un moviment anomenat “teatre independent”, que naixia de la base popular amb l’objectiu de proposar una renovació formal i tècnica a través de la recerca teatral, plantejant nous reptes i disposant de total llibertat per a la creació dels seus espectacles. Eren responsables dels seus productes i de la seva projecció social. Els motivava la possibilitat de modificar el rol que el teatre tenia a la societat del moment i es plantejaven poder arribar a totes les comarques i pobles amb les seves propostes. Però malauradament, aquests grups van anar desapareixent de mica en mica, poc abans
dels anys 90 i, de retruc, la recerca teatral se’n va ressentir.
El teatre professional, hores d’ara, i probablement per motius bàsicament econòmics, potser es veu abocat a apostar menys per la innovació. En canvi, els grups amateurs, que no en depenen tant i mantenen viu l‘entusiasme que els caracteritza des dels inicis, bo i aprofitant la seva capacitat logística, podrien contribuir, també, a recuperar i endegar un nou procés d’innovació i creació teatral. Però per això, haurien de ser capaços de provar nous llenguatges, utilitzar noves tecnologies, arriscar, transgredir si cal, desfermar la imaginació i, en definitiva, gosar. Naturalment, sense renunciar a
continuar desenvolupant-lo com una activitat lúdica i desinteressada.
Els grups amateurs també haurien de ser capaços d’incorporar el concepte de projecció sociocultural i no només quedar-se amb l’autosatisfacció. Sabem que això no és fàcil, ja que, en general, es prefereix representar obres d’èxit reconegut amb textos i formats tradicionals, divertits o convencionals, que mantenen el grup en la seva zona de confort i asseguren la resposta “popular”.
D’altra banda, el públic dels grups amateurs, que sol ser fidel i força incondicional, ja que habitualment forma part de la mateixa comunitat, també hauria de participar d’aquest procés d’innovació, alliberar-se de prejudicis i estar obert a noves propostes. Segur que aquest exercici revertiria en benefici del propi grup, dels espectadors i del teatre en general.
Llarga vida al teatre i sobretot a l’imprescindible públic!
Jordi Almirall.
Grup TEIATRE de Teià (El Maresme)
www.facebook.com/societatlaflordelapalma
EL TEATRE COM A SANTUARI
MISSATGE INTERNACIONAL DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE escrit per Shahid Nadeem, Pakistan (text original en anglès www.world-theatre-day.org, traducció al català de Teatre Municipal de l’Escorxador de Lleida www.teatreescorxador.com )
